Certament, l'aspecte miserable l'havia protegit de ser reconegut i s'havia passejat calmosament per tota la Rambleta i el Passeig de les Acàcies, mentre era testimoni de la crispada eufòria d'aquell 1 d'abril. S'havia escudejat rere els plàtans per contemplar a pler el bosc de mans alçades com si la gent s'hagués de resguardar del sol que pica massa, i li calia repetir-se que no era un miratge, que era a la Plaça Gran de Vinyes, encara que no hi hagués jovent que fes brega, encara que haguessin esborrat el morat de la bandera i, al balcó de l'ajuntament, un Andreu Saura, amb vara de batlle, s'escarrassés a sonoritzar les vocals castellanes.