Cementiri rural
Aquest eufòric matí de setembre
Altres visites funerals remembra
A la pacífica Ciutat dels Morts.
Quan hi he arribat era oberta la porta.
Pel laberint d'aquesta ciutat morta
juguen els morts amb els nostres records.
En aquest clos d'al·legòrica sembra
no cremaria l'esguard d'una fembra;
trobar-hi un àngel no faria esglai.
Cada fossar té una estructura d'horta.
El cementiri de pagès comporta
que ens adormíssim de cara a l'espai.
Mal escairat, la carena estenalla;
arrebossat, la calç té un or de palla;
no té un xiprer que mitigui el migjorn.
És parat i lluent com una taula.
Amb un prestigi metafísic d'aula,
té la dolçor destructora d'un forn.
És a l'aguait, ermità sense ermita.
Per sota d'ell faramalla transita.
La carretera no ratlla la pau.
És a l'aguait com estant de parada
i veu com juguen el cel i la prada:
boires en verd i pollancres en blau.
Si té al davant un quintà que s'estira
-cintes i flocs en feixetes de fira
i un safareig com bocí de fermall-
no l'idolatra, però en fa teatre.
Si de la casa d'amunt sent el batre,
Sent el molí de la casa d'avall.
Si del Montseny no l'abriguen les selves
ni es refrigera en el sot d'Espinelves,
té la rosada, i a gotes en beu.
Oh cementiri! Si l'àvol que passa
a despullar-te de creus s'escarrassa,.
eventual, jo t'he fet una creu.
Et treponegen i et buiden les colles
-cares d'estudi, sarcàstiques, molles.-
En fer-te'n quiti, s'adrecen els brins.
Com era, Déu, l'Ignorat que t'omplia,
insatisfeta la plebs s'esmunyia.
Fins els que en fugen El porten a dins.
Oh cementiri desert! Una tija
munta del fons de la teva pruïja
-grèvol anònim i fe que no es perd.-
I al cim més alt de la tija de grèvol,
com un ocell que espigola placèvol,
les benaurances, en l'astral concert.