Cavanilles
Passares a frec de fenoll
i al restoll marcares
l'empremta dels noms.
Amb les mans tallades pel fenàs,
carregats de sàvies alforges,
anem amb tu per Missalgar.
Colgats a les gerres amargues de la terra
com els vells cabassos d'espart,
tornem a les sembres de Mallaura
com antics llauradors de pedregosos secans.
Abocats al riu de la infantesa
parlem del Llombo,
de les eres antigues de Benarrai,
de l'horta enterrada del Pla.
Amb la borra cremada a la pell,
mentre sentim el traquejar dels telers,
mentre regalla l'aigua i ens colga la pols,
ens lliurem a la recança
de saber-nos deserts.