Casolana
Lluu, adesada i fresqueta,
la cambra amb el llit parat,
l'ample llit entorcillat,
perfumat de roba neta.
Tot és bo, com el repòs,
dins la cambra retirada,
i aquella olor de bugada
fa més plaent el redós.
Quin dormir! quin despertar
fa dins la cambra modesta!
Cada cosa hi riu, xalesta
d'un somrís de benestar:
les robes del cobricel
antigues i mostrejades,
i els sants, i les flors brodades
per l'àvia, que sia al cel.
Prop del pitxer florejat
blanquegen les tovalloles,
i es sent olor de violes
que puja de l'hort veïnat.
A la nit, els somnis blaus
hi passen com una onada,
i en fugir, de matinada,
quin badar-se els ulls suaus!
Quan el seny, mig deixondit,
acull la idea primera,
ja és fuita la nit lleugera
cap al regne de l'oblit.
I una claror innocent
floreix llavors cada dia...
És la pau que el cel envia
dins un raig de sol naixent.
Tremolosa vermellor,
que, entrant per les retxilleres,
du en ses besades primeres
tot l'agombol de l'amor.
La vermellor torna d'or,
la cambra en roman encesa...
i es dolça, com l'escomesa
que aleshores surt del cor:
Bon dia, Verge Maria,
l'animeta us encoman:
per l'amor que us tenc, tan gran,
us diré l'Ave-Maria.