Cap de Creus
Bramulen terra i cel! De l'huracà l'ultratge
al mar bullent de sofre excava un solc intern;
i solleva l'onada on corren llamps d'infern;
el terratrèmol causa un terrífic carnatge.
L'estol dels Pirineus s'aferma a l'ancoratge
del rocam primitiu, cor del massís etern;
ronca d'orgull l'incendi abrandant l'aladern
i els pins, rostos amunt amb ratxades d'oratge.
Els dantescos assalts s'aturen exhaurits;
la serralada oberta, amb trossos dolorits
com fites de gegant, puigs i timbes jalona;
i Alcides per Pirene alçant un mausoleu
de roques, a l'extrem de la serra, escalona
el titànic ossam que esdevé: Cap de Creus.