Cant Quart (fragment)
Però al Comte li sobrava
arrauxament i sang brava
per retre el fort adversari que li barràs el camí
a la primera escomesa:
més que àguila era au de presa
el Comte en sa jovenesa
i en sa manyopla escondia unes urpes de botxí.
Emportat vers el desastre
per mals consells del padrastre,
ordí, astut, una emboscada contra el síndic esforçat
capdavanter de la vila.
I un matí, a l'hora tranquil·la
que al cel d'hivern l'alba fila,
tombà mort d'arcabussada, ai las!, el pros Calafat.
Consumada la venjança,
s'alçà el poble a tall de llança,
envià el Virrei gent d'armes per posar el Comte en presó...
I tot sol i sense ajuda,
veient sa causa vençuda,
fugí el Comte a la perduda,
i través boscs i muntanyes, alta nit, a Galatzó.