Cant Quart (fragment)
Sota el peu de la muntanya,
sense merlets ni espadanya,
empina el castell la testa desafiant el mestral;
si és buit de pompa avui dia,
d'esplendor i de galania,
temps era temps que hi floria,
temps era temps que hi granava l'avior del Comte Mal.
L'ampla torre de defensa
sobre l'encontrada avença
arborant sobre les voltes sos blasons a sol i vent:
la flor de lis que els remata
sobre un camp de sang esclata,
mentre al costat —or i plata—
la lluna dels Pacs llambreja amb el seu minvant d'argent.
Grans barons, nissagues fortes
aixoplugà dins ses portes:
llurs feudataris poblaren l'alta muntanya i el pla...
Mes, senyors de mort i vida
dels de Santa Margarida
—uns vassalls de sang ardida,
rebels a tot esclavatge—, mai no els pogueren domtar.