Cant a Serrateix
En agraïment a tots els voluntaris que ens van ajudar a apagar
els incendis forestals de l'any 1994
D'ençà que un Arbre va cremar d'amor
al vent de l'Esperit que el consumia,
els arbres són sagrats, i les persones,
teixos vivents plantats damunt la serra.
Foc contra foc. El foc s'apaga amb foc,
només amb foc. I amb aigua, la dels ulls,
si ens purifica dels pecats comesos.
Hem reverdit i encara reverdim
contra els voltors de la desesperança.
Si ens enterraren amb capots de cendra,
ens revestim de noves primaveres
ressuscitant, nimbats de llum, amb l'alba.
Bleïts de braços fins als branquillons
on nien els ocells i les estrelles,
érem un crit negríssim de carbó,
clam de silenci que esberlava pedres,
fins que del Castellot al Montbordó
ens hem alçat damunt la mort, invictes.
Són tan profundes les arrels del teix
que no hi ha incendis ni destrals que hi valguin:
la saba que en pujava de fa segles,
n'ha repujat fins a esclatar de joia
i repoblar el desert de nova vida.
Avui com sempre, a l'ombra lacerant
del vell cenobi que ressona encara
d'himnes i salms, i lluita contra l'heura,
la serp tenaç que cria entre la runa.
Reverdirem, reverdirem a ultrança
si entrellacem les branques i fem pinya,
ben assentats damunt la soca única,
mare de pins, d'alzines i de roures.
Desafiem vents de ponent malèvols.
Salvant els boscos salvarem la pàtria.
Reverdirem. Des del serrat dels teixos
on les ovelles tornen a belar,
són d'or les messes i la llar de foc
convida a pa torrat i llonganissa,
donem una abraçada a Catalunya.