Cançó
1
Vaig estimar-te quan els teus encisos
sublims per primer cop vaig admirar;
i quan, benignes, els teus ulls dolcíssims
dirigires vers mi, et vaig estimar.
2
Quan vaig sentir ta veu melodiosa,
vares prometre'm un amor sens fi;
vaig estimar-te quan, apiadada,
un àngel del Senyor fores per mi.
3
Vaig estimar-te quan la sort impia
lluny de tu, Nice, va menar-me un jorn:
la riada de dols i d'infortunis
va créixer mil vegades amb mos plors.
4
T'estimaré; constant et seré sempre,
mentre a la nit l'aurora seguirà,
com rere el sol va l'ombra, i rere el gaudi
va l'afany; com el pler segueix el mal.
5
I quan la llum del món per mi s'apagui,
quan al sepulcre fred davallaré,
sense paraula, moribund, encara
repetiré: «T'estim, t'estimaré».