Cançó de setembre
Damunt d'un gravat de Josep Mompou
Entre la Verge i la Balança —Oh!
per retenir l'estiu la verema s'inflava.
La borda aquesta nit
serà brogent dels altres;
per a cabre-hi tu i jo,
tenim el cor massa aspre.
Passarem fins al mar
la vinya espoliada:
jaurem arran d'areny,
de cara l'un a l'altre:
de cara amb baf de most,
a redós d'una barca.
Abans d'enraonar,
cridarem l'enyorança:
farem l'amor tres cops,
cada cop de bursada.
Dos Signes purs es passaran el torn
—i va prendre el meu pes dolcesa i fúria d'ànima.
L'Amor té els peus vermells
i, com trepitja, dansa:
som dolçament raïm
del seu cup fosc i ample.
L'enyorança i l'arrel,
l'amor i l'esperança!
La fina i fresca nit
contra el dia allargada!
Haurem rajat ¿cap on?
amb lluïssors rosades;
comuns, la sang i el temps
¿cap on, cap on portaven?
El pes astral és just
—¿i tot semblava massa?
Entre la Verge i la Balança —Oh!
l'estiu ha dit adéu i la verema calla.