Cançó de Calella
CALELLA, cala petita, mar a mida,
com un mirall de tocador.
I tot per Ella,
que s'hi contempla escotorida
i troba que la gent en dir-li bella
tindrà llur mica de raó.
Calella,
cala petita, mar junyida,
joguina de nadó.
I tot per Ella
que s'hi rabeja presumida
com un ocell que hi fes el capbussó.
Calella,
campanar tot de pedra picada,
pati parroquial acollidor.
I tot per Ella,
per la seva animeta batejada
que estimar es deixa per Nostre Senyor.
Calella,
casa materna amb aigua fresca
i un emparrat i un passerell.
I tot per Ella,
que en la tarda que es fon com una bresca,
amb pausa picoteja el moscatell.
Calella,
turó de pins, vinya dels avis,
camí que hi porta a poc a poc.
I tot per Ella
que assaborint un gust als llavis,
de migdia no sent ni el darrer toc.
Calella,
on Ella va i on torna d'esma
de tan rebé que està,
per reposar després de la Quaresma
i celebrar la Pasqua amb un dinar.
I tot per Ella,
Calella,
Calella de la Maresma.
Enguany hi compareix més expandida
amb dos infants, nissaga d'estornell,
que a passeig l'acompanyen i a la fleca,
i amb la nou-nada condormida
en el replà d'un atuell
monumental que fa de dida-seca.
I tot per Ella
pel marit que no va a Calella
i es gaudeix dels infants i d'Ella.