Camí de Sant Pere de Roda
Serralada de pedres i perdius
on el vent fa d'escoda
pels enderrocs de quatre caserius
i Sant Pere de Roda.
Ara, de cap a cap, tot és desert:
ençà i enllà qualques sureres
acullen el concert
dels tudons i les garses ventureres.
Els gran silenci ho amanyaga tot
i fa les plantes molt més vives:
hom sent el respirar de cada brot
i el bruït llunyà d'un vol de grives.
Enmig d'una tan vasta solitud
sentiu fins batre el cor que us acompanya
-el cor ací és com un ocell perdut,
un ocellot perdut per la muntanya.