Cada any, per la festa major del poble, es llogaven grallaires i els Xiquets de Valls, i s'organitzaven balls o danses populars amb recitats. Quan jo era noi, jo i uns companys meus, a Alcover, vam ballar la dansa que anomenàvem dels Pastorets. Anàvem vestits de pastor, però de pastor en forma pintoresca i cadascun de nosaltres guarnit segons la seva fantasia. Ballàvem i recitàvem a la Plaça Nova, dalt d'un empostissat, i també davant de la processó. Jo representava el Majoral de la nostra colla, i els petits pastors, en recitar llur parlament, es dirigien a mi.
Els parlaments d'aquella dansa eren tradicionals, Ja dels avis i fins dels besavis, i per adquirir-los tal com s'havien de conjuminar el pare d'un noi que representava la Pastoreta va indicar-nos un vell alcoverenc conegut pel nom genèric d' "el jaio Bardina", que era un pagès ric i molt avariciós. Aquell vell ens va escriure els parlaments tal com ell els recordava i ens els va fer a mans cobrant-nos cinc pessetes, quantitat que, per a nosaltres, llavors significava una fortuna.