Blanc de la calç a Eivissa
Cal una herència d'ulls per a comprendre
aquesta força feridora de la calç;
un cel blavíssim i una terra encesa
i un aire net i aquest sol refulgint.
Cal un país de mar, la terra minsa
i uns habitants que es deuen a la terra,
eterns esclaus solitaris de la llum.
Una constància cal, any darrera any,
de renovar les amplituds de calç,
per on l'aire acumula —i dissimula—
petjades llises i lluents.
Oh murs
dibuixadíssims de l'enginy innat,
superfícies lleugeres, mars de fons verticals,
que resplendiu nacrats, ocres i roses
pels carreranys de l'ombra i la lluerna!