Bellver de Cerdanya
L'oreneta blanca i negra
cus l'estiu sobre teulats
que llisquen a dors de Segre
com frecs de peixos alats.
Lleu, el campanar cimeja
el penyal, i del niell
l'església bella salmeja
d'or empolsa com joiell.
Corre encara la muralla
a mig pendent del turó,
espantall de la baralla
al reialme d'Aragó.
Com cèrcols d'ulls a l'espia
pugen cases en graons,
i del baix, al cim l'espiga
es dibuixa com un con.
Bel'veure, talaia antiga
de la vall Segre i d'Urgell,
dic i castellet que abriga
barres d'or i de vermell,
deis reis d'Aragó que alçaren
set segles fa miradors
d'on els avis vigilaren;
del país defenedors.
A l'hora, res més no brolla
cor endins de la ciutat,
sols l'estiuejant s'acolla
per gaudir de sa beutat.
Salut, benestant Cerdanya,
tu que ens dónes aigua i cel,
i ta plana, i ta muntanya,
on corre el sol en raigs de mel;
les meravelles que s'amaguen
als replecs dels teus turons,
l'aire on els dolors s'apaguen,
on creix la salut a borrons.
Deu sublim de poesia,
guarda ta gran simplicitat,
ta bellesa, ta cortesia,
Cerdanya, dins la dignitat.