Barcelona, 15 febrer 1962
Sra. Mercè Rodoreda
Estimada amiga:
Estic corregint les galerades de La plaça del Diamant i ja és la 3a vegada que ho llegeixo. Cada nova vegada, m'entra el mateix entusiasme —si no més gran. És una novel·la extraordinària.
Ara procedirem a compaginar i li enviaré proves de pàgina, netes d'errades tipogràfiques, a fi que vostè hi faci totes les correccions que li doni la gana. Només li demano dues coses:
UNA I PRINCIPAL: que no ens ho entretingui més de tres dies (temps més que suficient per fer-ne una relectura atenta).
SEGONA: que no desfaci les pàgines; és a dir, que si suprimeix una ratlla, per exemple, n'afegeixi una altra, i sempre anar compensant, per a evitar-nos problemes tipogràfics.
M'hauria d'enviar una fotografia, ja que a les «solapes» dels llibres del club sempre posem una foto de l'autor.
Finalment m'agradaria que em digués si puc pagar a la seva mare (o a la persona que vostè m'indiqui) les 5.000 pts. que el CLUB li deu. No m'agrada arrossegar deutes. És una cosa que em fa estar neguitós.
Tant de bo el nostre públic s'adoni, com m'adono jo, de la força de La plaça del Diamant —vull creure i esperar que el públic té mes ull que els honorables membres del premi Sant Jordi que no hi van saber veure res. Fora d'en Joan Fuster, que ho veié tan clar com jo —i és ell qui em va fer saber l'existència d'aquesta novel·la, que jo poso entre les més formidables que s'hagin escrit mai en català.
Quedo esperant La mort i la primavera, que m'encurioseix moltíssim. ¿Si resultés que m'hi entusiasmo?
Res més per avui. No es descuidi sobretot d'enviar-me la fotografia i d'autoritzar-me a pagar les 5.000 pts. a la persona que vostè m'indiqui.
I amb tot l'afecte de sempre
Sales.