Barca
Junyiria el meu destí
al gronxadís d'una barca.
Tot el món un sol camí
i enrere un solc sense fi.
I d'una el món en mi,
tot el món dintre la barca.
I sempre fóra matí.
Cada ocell un nou glatir.
Però l'amor, foll veí,
d'un bot m'ensorra la barca
i ara tinc por de seguir
l'estel que el menava ací.
I ell prou malda per teixir
dels braços una altra barca,
però el bes, qui el pot junyir?
i m'empeny a nou destí.