Banyoles té alguna cosa de món a part. Si hi arribeu des d'Olot —que és una de les millors entrades, exceptuant el Mirador—, en començar a baixar cap al fons de la gran cassola de la comarca teniu la profunda impressió que la vida que s'hi cou ha de tenir un gust diferent de la resta del país. Si hi arribeu al vespre, quan el verd s'enfosqueix i el llac comença a agrisar-se, diríeu que a més d'haver entrat en una altra comarca heu entrat en un altre temps: la visió de Banyoles i els seus voltants és absolutament romàntica. Els visitants més sensibles hi sentiran violins, i les ombres i llums sobre l'aigua del llac els semblaran formes vives. [...]
La plana de Banyoles és com una gran banyera antiga, de costats ondulats, que s'hagués buidat i de la qual només quedés l'escorrim del llac. Si ho contempleu amb la perspectiva deguda, potser la imatge no us semblarà del tot equivocada. De prop és una altra cosa, perquè l'escorrim del llac és, a escala humana, una mar d'aigua.