"Ave, Crux!" (fragment)
Ja provocades per tres cops, les flames
no varen respectar-te pas llavors.
Vine. No temis. Tu mateix l'ablames
el foc que avui abrusa els nostres cors.
Quan embriacs de sang, orbs de follia,
cridàvem: - No existeixes, Déu, t'hem mort!-,
la teva imatge bruna s'imprimia
a la mortalla blanca del record.
Ja la portem en el dolor dels cossos
com tatuada amb foc, i ànima endins
com glavi nu, nosaltres, Crist, que els ossos
et recomptàrem un per un, botxins.
I la veiem, la vèiem. Orbs, ens basta
que, travessat el epi en ens aculls,
un fil de sang escorregut per l'asta
de la llança cruel ens toqui els ulls.
Oh Crist agònic, macilent de rostre,
enclí de cap, imberbe, bru, d'esguard
ombrívol que penetra dintre nostre
i en transfigura en alba el fosc captard.