Asseguda en un tossal llargarut, reclinada damunt l'esquena d'ase d'una coma que a moltes llegües a la rodona domina les eixutes garrotxes de la Segarra, Cervera dreça el seu escampall de cases, mal abrigades per un cinyell de muralles seculars. El rierol que dóna nom a la ciutat salta entre pedregars, cap a migjorn, tot reflectint la mola soberga del campanar de Santa Maria que es retalla sota el cel. Al volt d'aquesta església s'aixopluga la part més antiga de la població, que a vegades sembla escanyar-se entre els seus propis murs; però quan surt de les estretors del seu carrer Major i s'esplaia cap al barri de Capcorral, desbordant d'un primer recinte emmurallat massa estret per a ella, la ciutat pren un aire menys vetust i més rioler. Com per a compensar l'encimbellament, a l'extrem més espadat de Cervera, del campanar octagonal de la parròquia, a l'altre extrem de la ciutat es drecen les dues torres quadrades, coronades per dos graciosos cloquers, d'un noble edifici que els anys encara no han malmès. És la Universitat, monument vastíssim, que galleja pel damunt de la grisor de les cases amb els seus teulats rogencs, els seus frontons, les seves balustrades i els seus innumerables finestrals.