Arribàrem a Alcudi per lla a les quatre de la tarda, anant-hi des de Pollença d'on havíem eixit després de dinar.
L'efecte que produeix la vila és inesperat. Sorprèn veure, a l'acostar-s'hi, encara ferms i renglerats los murs i bastions del temps dels Reis de Mallorca. D'aquells Reis que essent menos forts que els de la banda d'ací desaparegueren... per no res!, perquè eren febles, i això malgrat lo testament del gran Rei en Jaume, encara fresc.
Alcudi és una vileta mitgeval amb reminiscències romanes, perfectament conservada, amb sos fossos, ponts i portals, carrers estrets que n'arranquen, caseriu antic i en gran part construït amb pedres vistes, albergs de relativa importància històrica: la casa que fou dels Reis, una altra molt modesta on reposa Carles de Gand llavors de l'expedició a Tunis, altra prop de la plaça, on visqué don Agustín de Argüelles, desterrat en temps de l'amable Fernando VII!
Al centre de la vila hi ha un eixamplament de carrer, una placeta que serveix de Fórum. Allí es celebren fires i festes i en una casa a mà esquerra prop d'un porxo a on preciosament penjada a la paret se conserva la costella monstruosa d'una ballena, hi ha la Casa Municipal.