Aquí precisament és l'arribada. Si hom ve de Girona amb els òmnibus de servei públic, pujarà pel carrer Álvarez de Castro i anirà a parar a la plaça dels Turers.
Si hom ve amb auto particular, farà quasi sempre el mateix trajecte i, un cop arribat aquí, es desviarà cap al llac o cap al centre històric de la ciutat. O bé seguirà camí vers Olot, Besalú o Figueres. I és que aquest punt estratègic està situat pràcticament al centre de la ciutat.
La plaça dels Turers té una forma una mica inconcreta, una mica imprecisa. Jo diria que té forma fugitiva. Com si volgués marxar, com si volgués seguir els camins que la travessen o que hi neixen. Com si en comptes de ser punt de concentració, centre de recepció de corrents vitals com és la plaça d'Espanya, fos origen, nucli centrífug, font de vida que s'escampa a través de la ciutat.
La plaça dels Turers té una gran experiència sobre totes les qüestions de tràfic i moviment de vehicles i de gent. És un lloc ideal per als qui es plauen de mirar des de darrera els vidres. I és que no es concep la plaça solitària sense trepig ni sense espetec de tub d'escapament.
Normalment s'arriba a Banyoles precisament per la plaça dels Turers, com ja hem dit abans. Aquest és, doncs, el lloc on es concentra un nombre considerable de famílies que, quasi sempre de bona fe, vénen a esperar els forasters. El foraster se sol presentar sota la forma de parent de lluny o de conegut de l'oncle Josep. A vegades és senzillament un amic de l'època del servei militar o, més recent, del temps de l'"estraperlo".