Aquesta ciutat
Aquesta ciutat
tan bruna i alegre
que Déu ha posat
a vora del Segre;
aquesta ciutat
que, en créixer, ufana
d'un puig ha saltat
a baix a la plana
i, ardida, rompent
la cursa retorta
del riu, tot rient
s'escampa per l'horta;
aquesta ciutat
que per ésse'un dia
refugi preat
de la pagesia,
té trulls pels carrers
i porxos amables
i tebis cellers
i càlids estables,
i té carrerons
de cases menudes
amb típics balcons,
façanes ventrudes,
i vora els portals
té rònecs pedrissos
on diuen llurs mals
vells enyoradissos;
aquesta ciutat
que al puig on s'enfíla
té un gràcil posat
de flairosa vila,
amb rogles de gent
tothora de gresca
jugant i prenent
el sol o la fresca,
quan és baix al pla
tot d'una s'arbora
creient-se que es fa
de sobte senyora
i es posa capell,
la carn s'emblanquina
i es penja un joiell
al tou de la sina!!
Aquesta ciutat
costaruda i torta
que Déu ha posat
al centre de l'horta
entre l'abundor
de les nostres eres
i la serenor
de les masoveres,
oh, sí m'escoltés
que fóra bonica
vestida no més
de pagesa rica!