Aquest pintoresc caseriu ha nascut amb la rapidesa dels bolets i la seva història és recent. Data de quan s'iniciaren les obres d'electrificació d'Andorra. Els obrers, gairebé tots espanyols, eren lluny de poblat, s'havien de menjar fred el que els preparaven al poble, al qual retornaven cada nit morts de fatiga. Segons sembla, un tal Calones, propietari d'una fonda a Andorra la Vella, tingué la feliç i lucrativa pensada d'instal·lar una cantina al Pas de la Casa. Poc temps després la cantina, que fou un bon afer, esdevenia refugi, freqüentat sobretot pels contrabanders, sempre en lluita amb els duaners francesos, molt útil les nits que el vent va de bracet amb la neu. Calones deu haver estat, n'estic més que segur, un filantrop inconscient, un benefactor de la humanitat. Ell pensà tan sols a guanyar unes pessetes, cosa que també em sembla d'una gran lògica, i tant se li'n donava de l'aspecte civilitzador de la seva obra. El fet és que, gràcies a ell i al seu esperit comercial, anys després, quan la guerra flagel·lava el món i el condemnava a la fam, molts infants francesos pogueren menjar la xocolata, l'arròs, les bananes i les taronges d'Espanya. Els designis de la Providència són inextricables i manta vegada l'afany de fer diners d'un particular esdevé font de civilització de tot un poble.

Temps després construïren un altre refugi, més gran, a l'altra banda de la carretera. I altres després, fins a constituir l'actual caseriu, que té reminiscències de decorat de film de l'Oest.

Com s'ha dit, només en tres hi ha llit i taula parada per al qui ho demani i ho pagui. Les altres barraques són, avui com avui, tendes a estil de les d'Andorra la Vella i les Escaldes, on es ven gairebé de tot: sabates, espardenyes, mitges de seda i de nylon, mitjons, tabac, licors, vins, arròs, cafè, sucre, conserves, perfums, camises, vestits.