Aquest és un pobre llac inconegut, ignorat de la resta del món. Això no obstant, no és pas gens exagerat de dir que és tan bell com els d'Itàlia i Suïssa, poso per més populars. És a dir: a mi, per la seva solitud, em sembla molt més bell. El dia que ací construeixin un funicular, sanatoris, grans hotels, camps de tenis i un Casino amb joc fort i dancing que reculli tots els detritus musicals d'Europa i Amèrica, el llac esdevindrà famós, el diner entrarà a Andorra a cabassos i ,sense necessitat de guerres, però aquest racó, avui tan deliciós en la seva solitud, gairebé solemnial, estarà perdut.