Anem bé de temps si no ens entretenim massa. Hem de passar el primer portal, el que es veu des de l'hotel, poc solemne. I em trobo a la plaça de Santa Llúcia —perquè hi ha una capella amb aquesta advocació—, un petit espai que té la característica de semblar el rebedor del monestir. Aquí encara tot té mides discretes. Haurem de travessar aquesta mena de teló d'aire passant per un portal més solemne, barroc, que és l'entrada de la plaça de sant Bernat Calbó. Però abans, un instant d'atenció al panorama. La placeta de Santa Llúcia és modesta, com a plaça, però com a mirador és una obra mestra. Tinc, als meus peus, tota la verdor de la ribera del Gaià, l'Arbreda, o Albereda, un verd que fa contrast amb els camps terrosos, i així em sembla contemplar una gran pintura que se simplifica amb dos colors seriosos, antics.