Anem a veure l'església. Sobre el portal aquesta inscripció: Salus infirmorum, la mateixa que hi ha en una font de l'esplanada, inaugurada el 1951. És un edifici neoclàssic, acabat el 1756. Hi ha unes pintures religioses de gran mida, com si fossin, amb perdó, del Greco, i a l'altar una ceràmica, diguem-ne, artística. Els devots hi deuen estar d'acord. El que m'ha agradat més és trobar, en un racó de l'església, una gran caixa de llumeneres o ciris curts, on llegeixo: "Velón Veremundo, el mejor del mundo".
Aquí se celebra un aplec el segon diumenge de Pasqua, que reuneix molta gent de la comarca.
Torno a l'aire lliure, a la plaça del santuari. No esperava trobar-hi tanta gent, en aquest racó aïllat de la Terra Alta, en aquest clot al peu de la serra de Pàndols. Sec en un pedrís, a badar. Hi veig famílies senceres, en general d'aire modest, avis i àvies, criatures, un món autènticament popular, ben dibuixat, entendridor. M'ha dit l'home de les cel·les que hi ha qui hi passa quinze dies, aquí.