Amb les colles de dones pujades de l'Aude, que lluïen vestits esquitxats de grana i còfies de randes fines, els romeus de la Cerdanya arribaven a la plaça de l'Ermitatge a l'hora de començar les Vespres. La gentada abans havia anat a beure l'aigua miraculosa; i més d'una fadrina, per si era o no veritat allò del prometatge, havia llonçat a la pica de la font les tres agulles; i més d'un campagnard hi havia enfonsat fins al puny el bastó d'escorça tallada que en arribant a casa penjaria a l'estable per tal de preservar de malalties els animals
Sovint les Vespres es cantaven a chor. L'endemà, després de l'Ofici, es feia la processó per tornar la Verge emmorenida a l'esglesieta d'Odelló, una de les més típiques de la Cerdanya, bo i cantant l'emotiu comiat que ressonava per aquelles muntanyes:
En una freda muntanya
Del termenal d'Odelló,
En la terra de Cerdanya
Als confins del Rosselló,
Vós de tots sou venerada
Com digna Mare de Déu.
(tornada)
Oh Patrona i Advocada
De tot el poble de Déu.
Oïu-nos, Verge Sagrada
Maria de Font-Romeu.