Amarint (fragment)
L'ombra inundava l'hort. Bevies. No el vas veure.
Inclinat damunt teu entre les rames d'heura,
un àngel tenebrós et contemplava -bru
i trist i ardent i bell i assedegat com tu-.
I una rosa esfullava, baptisme de suplici,
sobre el cabell, que et frega el cos com un cilici.
L'àngelus de la tarda s'ha evaporat.
Tu vas
per l'erma muntanyola. S'espargeix al teu pas
el perfum del timó. Els xiprers del Calvari
s'alcen, negres, damunt l'horitzó sanguinari.
Busques l'ensomni ombrívol dels teus dies sofrents.
Ets una font que marxa. T'escabellen els vents.
Ets una font que busca la boca ardent que hi begui,
l'eixut supliciat que s'hi desassedegui.
La llum religiosa del capaltard t'ungeix
i calma a poc a poc tot allò que sofreix.
Una mà sobre el pit, flotant la cabellera
al vent, els ulls mirant enlaire i endarrere
¿què esperes, esperit distès igual que un arc?
Amarint, el teu nom entre els noms és amarg...