Als palamosins els agrada anar a la Fosca, una cala que els queda ben a prop, però que és com un altre món. És bonica, ampla, amb una aigua transparent i un arc de sorra partit per una gran roca de color negre; la Fosca, és clar. A la banda de llevant hi ha un conjunt de cases i, damunt d'unes roques que penetren en el mar, les ruïnes del castell de Sant Esteve de Mar, gràcies a la compra del qual Pere el Gran va poder fundar el port reial de Palamós; a la banda de ponent hi ha encara algunes cases antigues que evoquen els estiueigs tranquils d'abans, tres de les quals van ser fetes el 1946 per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals mirant de recuperar l'arquitectura popular catalana.
Josep Pla, que va veure aquest lloc «lliure de construccions estiuenques», escriu: «Qui va llançar aquesta platja a la circulació turística fou el senyor Remigi Tauler, de Palamós, el qual hi va construir un hotel que se'n digué Hotel Jeroglífic. Aquest senyor va imaginar, per entretenir la seva clientela, d'omplir les parets i racons del seu hotel d'endevinalles i de jeroglífics i de fer veure la semblança que a vegades tenen els còdols amb les formes de la zoologia, incloent en aquestes formes les del cos humà. Amb aquestes estranyes manies, el senyor Tauler va excedir probablement els límits de l'originalitat; però no hi ha cap dubte que va contribuir a donar a conèixer la platja.»
El Jeroglífic ja no hi és, i l'única variant de jocs que veig ara a la Fosca és la d'un grup de jubilats francesos que juguen a la petanca de manera gairebé professional: acaricien la bola, flexionen les cames, encongeixen la mirada i la llancen afinant la punteria. És només un joc, però, si s'ha de jutjar per les seves cares, sembla que els hi va la vida.