Allà la simpàtica colla de germans [Massot] té el tradicional estatge, ben conegut dels amadors de les lletres nostrades, que -adesiara s'hi reuneixen amicalment, per donar quiscun lectura a la seva producció poètica i escoltar-la els altres, complaguts. En el petit cenacle on es tenen les sentades, decorat a la mallorquina, amb cortinatges de llengos i la clàssica llumenera d'oli (que de vegades cal encendre per la sobtada interrupció del corrent elèctric), domina el venerable piano que fou del patriarca de la família, l'inoblidable i popular Mestre Compositor de Música Don Guillem Massot, que hi presideix avui en retrat [...] Entre els diferents que fan el salonet tan acollidor, n'hi ha un que, per representatiu, demana que ens hi deturem: és l'eixerit bufet que amb la corresponent cadira de braços, és erigit avui en càtedra dels poetes, bufet que na Mercè pren cura d'agençar amb llorers i amb flors quan hi ha una lectura literària, sense que mai no hi manqui el ram d'ofrena quan és poetessa la qui ha d'ocupar l'honorífic seient...