Al riu Madriu
Doll de moviment, parpelleig i coratge,
t’estimbes engorjat entre el pedruscall,
gels de l’estany Forcat, rodolen avall,
en cascades núbils... tors de pur llinatge.
Cimbell, meitat de llum i meitat boscatge,
tens el jaç granític arran del brancall,
pregona emmiralles, «mare de la Vall»,
allò que el bosc diu amb ales de nuviatge.
Deixa’m tremolar dins de l’aigua... quan l’alces,
ésser flama nívea que als flancs atanses,
vol nu de l’escuma... en entrar sola en mar,
seré portadora d’una melangia,
i arborada de cims, pura com el dia,
moriré en l’horitzó d’un matí molt clar.