Al costat de la torre de Pinós és la iglésia parroquial, de pocs anys nova i bastant capaç, sols que no té crucero ni cimbori o cúpula. Casi recién acabat és lo campanar al costat de la fatxada de la iglésia, encara tosca la paret de dita fatxada, per no ser allisada la paret des de sobre de la portalada fins al capdamunt; així mateix lo òvul del cor de la iglésia, encara tapat; i lo campanar, vist d'aquell costat, queda així mateix desproporcionat en sa notable elevació i lo tan prim com una bitlla, faltant lo desobre del curull, ja llestos los tres altres costats de campanar, de hechura ochavada, i llis de la pedra. Hi ha en ell quatre finestrals iguals: los dos vàcuos per ara, a la part de migdia i tramuntana, i dos amb les dos campanes prou grosses i fines, la grossa que es diu Anastàsia, a la banda de ponent, i la mitjana a la banda de llevant, que se pujaren dalt a aquell campanar i se guarniren en los finestrals per poder-se ventar i tocar en lo mes de setembre de l'any 1786, i dos o tres anys que se havia començada l'obra d'aquell campanar, sent antes les dos campanes amb altra més xica, que tocava los quarts del rellotge i la grossa les hores, en altre campanar interino d'una paret de rajola quadrilonga de dos estats d'home, aguantades entre dos com pilars de la mateixa paret a un costat d'iglésia des de que se començà, a la part de l'hort de casa Pinós.