Al cap de dos dies anem a Binissalem amb el matrimoni Villalonga; amb el seu cotxe, un Renault, una enorme carrossa negra de matrícula dotze mil i amb cinc seients darrera. Hi ha uns vidres que separen el compartiment del xofer. La Teresa Gelabert no vol un cotxe sense vidres. Per la seva alçada sembla un cotxe de morts. Per pujar-hi hi ha dos esglaons, i un cop a dins fa la impressió d'anar entronitzat. Mentre anàvem per Ciutat la gent ens mirava. Binissalem, que ha inspirat en part, juntament amb les terres seques i més abruptes de Tofla, el món geogràfic de Bearn, és a 22 quilòmetres de Ciutat. La carretera és plana i la voregen oliveres i ametllers. El xofer no va parlar en tota la tarda. Amb ell hi anava la cambrera, germana del xofer. Semblaven dues ombres, silencioses, discretíssimes, eficients. Com dos mobles que es movien, feien tot el que calia: arreglar la casa mentre la Teresa Gelabert ens ensenyava el jardí, fer el berenar, servir-lo, rentar els plats, tancar finestres i portes i asseure's en un racó obscur esperant l'hora de marxar. Com madó Francina a Bearn.