Agost, dia 12
Com aleshores jo estudiava preferentment esglésies romàniques, tan nombroses dins de la Cerdanya, i m'anava molt bé tenir-ne un que m'aguantàs la cinta per prendre mides, per això En Martí me va treure En Blasi per anar a estudiar la preciocíssima esglesieta d'Ix. Hi anàrem; me digué que anava a estudi a les Ganguetes i que els feien parlar en francès, hi parlàrem una estona, i, naturalment, li havien ensenyada la història de França, i de la catalana ni brot. Me serví de lo millor; s'enfilava pertot, per prendre'n mides. mentres estava enfilat a un finestral de l'àbside, un diantre de llangardaix no tengué altre lloc on enfonyar-se, més que dins l'esquena d'En Blasi, entrant-li pel clotell! —I ara! diu ell, sentint-se la corredissa per l'esquena. —No et mogues! li dic jo, que no és res. Li enfony la mà per davall la camisa, li trec aquella bestiola, i la hi mostr. —Ah, un llargandaix! (diu ell, lo més fresc) com no és verinós...! — I seguí prenint-me les mides que prenia. Com vaig esser a Mallorca li vaig enviar el "Compendi d'història de Catalunya" de Mn. Font i Sagué, i en va estar prou content. És per mi una gran satisfacció que aquell noi sia ja home i un entusiasta de la nostra llengua.