Ací al Pas de la Casa...

Ací al Pas de la Casa —que abans anomenaren Pas de les Cases, perquè, segons m’han contat, per ací passà, llavors de la invasió napoleònica, Manuel de Las Casas, el memorialista de Santa Helena— comencen les Valls d’Andorra pròpiament dites, que s’esglaonen fins més enllà de Sant Julià de Lòria. Car el que dona caràcter i prestigi al petit territori són les Valls. Políticament podrà ésser Principat o República, però geogràficament —i sempre, vulgui’s no vulgui’s, la geografia passa per damunt de la política— és les Valls. Del típic Consell, no se’n diu del Principat o de la República, sinó de les Valls. 

Segons ja tinc dit, des del Pas de la Casa fins a arribar a Soldeu, i en territori francès, des de més enllà de l’Hospitalet a la Duana, hom veu, com en els films de l’Oest, ramat d’eugues i vaques que confraternitzen, potser per donar exemple als homes. (Els homes, però, animals superiors, no segueixen l’exemple.)