A Teodor Llorente a bordo del «Miramar»
(Primera Versió)
La mar llatina us dóna sa llum i sa harmonia ;
com brot de llor metàl·lic ressona el vostre nom;
donau la vida al culte de l'alta poesia,
i d'ella sou, tothora, creuat i gentilhom.
En vostre cant fulguren les barres d'or i grana ;
com papalló fantàstic d'un regne gloriós,
duu el signe de l'heroica senyera valenciana ;
vós encarnau la pàtria i l'abracem en vós.
De la ribera nostra fa ruta a l'altra banda
un gran vaixell que vibra de lires i de cors;
mon poble sap que Espanya us tix una garlanda,
i a l'immortal corona hi vol unir ses flors.
Mallorca, oberts els braços, us vol tenir per hoste
i envia sos poetes al vostre port nadiu,
i els dóna la consigna de que, esperant resposta,
clamin a cor: veniu!