A Santa Pola se conserva el valencià millor encara que a Elx, i tenen algunes formes i pronunciacions especials que coincideixen amb les de les de Balears i part de Catalunya i s'allunyen per complet de la generalitat de la pronunciació valenciana, lo qual constitueix un de tants arguments de la unitat de la llengua. En determinades paraules acabades en a àtona, que an el regne de València solen pronunciar com a clara o castellana, a Santa Pola l'enfosqueixen com a Felanitx, Sóller i les extenses regions de la Provença i Tolosa, i ve a sonar com o.