A Novelda i a Monòver conserva el valencià algunes formes molt especials i ben llegítimes, que donen molta llum per l'estudi de la nostra fonètica. Aquí a Monòver, se troba, lo mateix que a Santa Pola, la a àtona final, tan fosca en determinades paraules com a Felanitx i a Sóller i a la Provença; i a Petrer, poblet no gaire lluny d'aquí, la tenen just com a la generalitat dels pobles balears i Catalunya oriental: lo qual constitueix una de tantes proves de la unitat de llengua que es parla a Catalunya, Rosselló, Balears i València, que, si no volem pegar cossa a la història i a la lògica, no tenim més remei que anomenar catalana. Porà venir tort i de cap de dent a qualcú, però aqueix és el seu nom, per més que esperonetgen.