A nostra Seu
Oh, Seu, tu qui t'aixeques alçant amb valentia
tos arcbotants airosos, de cara al brau mestral,
damunt la blava costa, ets la suprema guia;
i el navegant qui passa enllà de la badia
saluda en tu a Mallorca, formosa Catedral!
Bé estàs aquí, voltada d'encens i de pregaries,
baix tes voltes immenses el poble mallorquí
consagrà ses victòries amb cants i lluminàries,
grava dins blocs de pedra ses actes llegendàries
i avui sos descendents les venim a llegir.
Oh! Quelcom resta encara, dins ta pau solitària,
d'aquest passat heroic, que mai veurem morir,
quelcom que amb l'encens vola i munta amb la pregària,
vell ferment que rebérem de sang hereditària
i glateix dins les venes de cada mallorquí!
D'un càntic llavorat amb la línia airosa
qui serva la puresa de nostra blava mar,
d'un càntic que entona la raça esplendorosa
d'aquells avantpassats que llur fe religiosa
damunt la pedra forta volgueren cisellar.
I dret davant la mar, esguardant vers l'altura,
capdavanter de l'illa, immutable i serè,
Oh, Temple, amb tu aquell poble, la destra alçada jura
a dins ton gest sublim, oh Catedral, perdura,
amb tu feim tots nosaltres professió de fe!