A Marci (fragment)
Menar sense regnes el cavall que es llança
pels camins riscosos del Garraf abrupte,
o regir la barca que afronta les ones
braves de l'Egeu,
més fàcil et fóra que per rectes vies
conduir, oh Marci, la mísera pàtria
a la benanança que espera ton ànima
en noble delit.
Què valen tes normes? ¿Què valen, si, audaços,
romputs els preceptes que inspira Natura
i consagra el Numen, els infants d'Ibèria
es donen al crim?
Fent befa i escarni del just passa el Vici
repugnant; el Vici que mostra la testa
tivant i enastada, que de la vergonya
desconeix el vel.
Pertot hi ha rancúnia, pertot hi ha mol·lície
i set de rampinya vil i descarada
i un tràfec horrible d'allò que és més sacre
i el món adorà...
¡Oh temps venturosos aquells d'altres dies
que titllen de bàrbars alguns doctes d'ara!
Endureix les ànimes i fabrica hipòcrites
l'odierna llum.
Almenys, aleshores, l'elm d'un baró estúpid
sabia guanyar-se la palma honorífica,
i una noble espasa sostenir podia
franc desmentiment.
Ni itàliques solfes ni gàl·liques danses
no saberen; lliure tanmateix d'afectes
rastrers, sense màcula la cota ferrissa
guardava llur cor.