A l'altra habitació, la del centre, entre filferros de penjar la roba, hi ha unes anelles i un engronxador rovellat. En Villalonga ha fet esport durant una bona part de la seva vida. Penso en el Misàntrop, quan un dels personatges diu que no hi ha res comparable amb l'esport, ni amb les dones. És la mitificació del perill, del risc personal, l'ànsia de l'aventura que encimbellà tota una generació que un dia somià —però de formes diferents— en un món més fort, més segur d'ell mateix. És la mística del risc que en Villalonga ha tractat en obres tan diverses com Bearn, L'Àngel rebel, Falses memòries, Les temptacions, la Lulú, Les ruïnes de Palmira, etc..., és la idealització del circ. És la figura de Sant Sebastià, el símbol en el qual ansia reflectir-se l'Aschenbach de Mort a Venècia. Recordo, mentre passejo amb en Villalonga entre baguls plens de llibres empolsats, els retrats esgrogueïts i les cordes de les anelles avui podrides, allò que un dia ell escriví: «L'heroi, malgrat tot, és bell, és una força de la creació».
Baixem als salons setcentistes per una enlairada escala de cargol. Mentre, la seva dona m'explica que el seu marit és un «dragó de forat», i que, de petit, li agradava molt amagar-se a les golfes amb el seu germà Miquel. Mengem galetes mallorquines i bevem vi dolç de Binissalem. Un gat silenciós reposa damunt els genolls d'en Villalonga. Ens conten que el gat no suporta les visites mal educades, les que parlen fort i fan molt de soroll.