A la tarda, si el temps és clar, em dirigeixo a Andorra la Vella. És una població que ha crescut molt. Abans, pels voltants de la Casa de la Vall, hi havia un laberint de carrers estrets, molt rústics i típics de la vella Andorra. Aquests carrers encara existeixen avui, però semblen més nets, i les petites botigues que hi donen tenen un aspecte menys rústic; més enllà d’aquest laberint, la població s’ha estès molt i s’ha modernitzat en gran manera. Dins el laberint antic, hi ha un hotel —l’Hotel Mirador— que té molt bon aspecte. A la part nova d’Andorra la Vella hi ha una casa d’aspecte molt modern: és la del veguer —em diuen— francès. Tot es va fent com en molts altres llocs: amb la preocupació de viure bé. Quin canvi ha fet Andorra, Déu meu!