A la cerveseria Moritz hi anaves els dijous a la nit, de deu a dotze, perquè s'hi reunia la colla dels de la revista De Tots Colors. En recordes, a més de Joan Oller i Rabassa i Bartomeu Baxaries, Joan Matamoros, Narcís Perbellini i Rossend Llurba, que llavors feia teatre i escrigué una bona comèdia i després es dedicà amb èxit al cuplet català. Joan Oller i Rabassa, sempre calmós i somrient, per elemental correcció i bonhomia, mai no s'exaltava. Bartomeu Baxaries s'exaltava per un tres i no res. Oller i Rabassa era el director de la revista i Bartomeu Baxaries n'era l'impressor i editor. Cada nit de dijous us reuníeu en el pati d'aquell vell Can Moritz que un dia, sense rejovenir-se massa, esdevindria Restaurant Pàtria.
Alguna nit venia Narcís Oller, pare de Joan, i alguna vegada venia acompanyat de Miquel dels Sants Oliver.
Sempre has sentit gran respecte envers aquells dos grans escriptors —respecte i agraïment— que t'havien fet l'honor de distingir-te. Avui, que ja són morts, que ja han entrat a formar part del món dels teus fantasmes, perviuen el respecte i l'agraïment que saberen despertar en tu.
Dius que són morts? És cert i no ho és, car tan sols moren d'una manera definitiva i total els mediocres, els de personalitat postissa i manllevada.
Miquel dels Sants Oliver, alt, gros, bon xic calb, imposant, calmós, t'orienta en l'estudi de la Revolució Francesa, que coneixia tan bé a fons, i que serà, temps a venir, una de les teves passions, un dels aspectes més accentuats de la teva obra d'escriptor i et valdrà l'amistat d'Edouard Hérriot. (La de Romain Rolland la deuràs a Beethoven.)
Narcís Oller: menut, secardí, amb la faç expressiva i arrugada, t'assenyalà camins a seguir, t'orientà en disciplines literàries, maldà vanament per a extirpar de la teva prosa els gal·licismes.