A Figueres, Fages féu la vida del desesperat normal, conservador però bel·licós —en el terreny judicial sobretot—, per dir-ho d'alguna manera. Freqüentà molt el bar Nouvel, de la Rambla, on tingué amics de Castelló, propietaris rurals i no cal dir el principal —el marquès de Sant Morí. Passà vagament per la llibreria del senyor Canet. No fou pas un client del Casino. Els seus amics permanents, els seus últims deu anys, foren les tres senyoretes, que ell anomenà les cariàtides, i els artistes de la població, sobretot el pintor Sibeques. Amb aquest pintor, que es titulava socialista-idealista, hi tingué una gran amistat, cosa curiosa, sí es té present que Fages fou un reaccionari inveterat. Li dedicà aquests versos:
Totes les pinacoteques
que s'estimin una mica
sabran el que significa
tenir un oli d'en Sibeques.
Però, la seva cordialitat, la projectà sobre les cariàtides, les tres senyoretes lletraferides que li feren una gran companyia als anys esmentats i sobretot quan entrà a l'hospital.
La Maria d'Agullana,
la Montserrat de l'Antiga
la Matilde dels ulls d'or
són la botticelliana
trilogia que abriga
la nuesa del meu cor.