A Darnius ens digueren que la força es trobava a Sant Llorenç de la Muga. Apa, doncs, cap a Sant Llorenç, però com que ja havia sortit el sol i no era prudent seguir la carretera per temor de topar-nos amb alguna columna, ens feren seguir boscos i serrats, a través d'un país escabrós en risc de colltrencar-se, que ens portà a la margenada del riu Muga.
La Muga té les seves fonts a les collades de Vilarroja i dels Orts, sobre la frontera, en territori francès, on entra en territori català; corre dintre d'un llit de cascades entre precipicis, al fons d'un sinuós congost; volta el gran massís de rocam del poblé d'Albanyà; corre al peu de la muntanya de la Mare de Déu de la Salut entre Terrades i Sant Llorenç; després, davant de les ruïnes de la fundició, s'inclina al sud-est, passa a Pont de Molins després d'haver banyat els pobles de Boadella i les Escaules, rega el pla de Peralada i es perd dins dels estanys de Castelló d'Empúries.