A casa les flames crepiten en la llar. Isabel i les nenes dormen. Els ulls ja no m'aguanten la lectura. Apague el flexo. No hi ha més llum que la de la llar. Els colors de les parets s'han volatilitzat, la decoració exigua i el mobiliari s'han fos en l'ombra. La casa, així, és la mateixa que fa quaranta anys. A ulls clucs endevine on és el taulell de la tenda, els sac d'arròs o les marraixes del vi dels pobres. És la tenda dels Panxaverda: el pare discuteix amb els parroquians; la mare li dirigeix una mirada perquè es continga; l'àvia dorm en la cadira baixa de boga, els meus germans tornen d'escola.
El foc és un déu del temps.