A Cardona hem de visitar la muntanya de la Sal. Aquest llegendari prodigi geològic és a uns vint-i-cinc minuts de la població i s'hi arriba per un caminal força regular, que corre cap al sud-oest. Es tracta d'una muntanya de 170 metres d'alçària i una llegua de circumferència, amb jaciments, copiosíssims, de sal gairebé pura, que es presenta, de vegades, en forma blanca transparent, i altres, en forma vinsada de diferents colors, sobretot verd i vermellós. És una autèntica curiositat. Quan la sal es polvoritza agafa un color blanc puríssim amb les arestes dels petits cristalls espurnejants.
El Salí de Cardona - aquest és el seu nom exacte-fou conegut i explotat pels romans. Posteriorment el negoci quedà vinculat a la família dels senyors que dominaren la comarca; però sembla que el treball de la sal es féu amb grans intermitències d'activitat i pràcticament d'abandonament. L'any 1670, amb la mort de Lluís Ramon Folc de Cardona, s'extingí la descendència masculina de la casa. La seva pubilla, Caterina de Cardona, es casà amb Juan de la Cerda, duc de Medinaceli. El títol de Cardona fou posat a l'escut d'armes de la casa de Medinaceli i, amb el títol, passaren les salines a ésser propietat d'aquesta casa ducal, i anaren a parar definitivament a l'actual propietari de la casa de Medinaceli, el duc de Tarifa. [...]
Una curiositat de les salines són les coves i anfractuositats, anomenades bòfies, que s'obren a la part inferior de les entalladures de la muntanya. En aquestes coves, s'hi produeixen, per filtració de les aigües, impressionants cristal·litzacions, estalactites i estalagmites d'una gran vistositat. Sembla, de vegades, que us trobeu dins una cambra de glaç d'una rutilant i freda qualitat salada.