3-VII-02, DIMECRES
Molt ràpidament, sense cap mena de premeditació i com a conseqüència natural de l vacació, la pèrdua de la «noció del temps». Ajuda prou, és cert, prescindir a voltes -en certs moments del dia- del rellotge de polsera. És el temps zero de les vacances, que em distribuïsc a parts iguals amb l'inici de les reformes a la casa que vam comprar l'any passat al Maset i amb la lectura omnívora. La seua alternança amb l'activitat física em redescobreix en un altre sentit el plaer de la lectura: no és un esforç mental més en època laboral, sinó un descans estricte de la paleta o l'aixada, de les mil activitats implicades en la immensa bogeria de reformar un vell casalot.
La casa del Maset. La vam comprar l'agost passat, perquè ens van agradar les dimensions -és un casalici de tres plantes amb hort-, la vista superba sobre el final del barranc de la Teuleria i l'hort paredat amb pedra seca, un pou, alguns arbres fruiters i una terra tova, que no sembla de secà.
Arreglar una casa d'aquestes dimensions -encavallada sobre una roca, presidint majestuosa i antiga la vella entrada del poble pel camí de Benassal- amb la nostra modesta economia és un projecte d'anys i panys. És, també, una estratègia contra el temps. Contra la «noció de temps».