2-IV-04, DIMARTS (fragment)
El dia d'avui. Un plugim fi, obstinat, al llarg de tota la jornada. A les 7 de la vesprada els fils d'estendre, a la terrassa, aguanten un petit carregament simètric de gotes de pluja, com les fites fútils d'un secret itinerari atmosfèric. El vent del nord, després de la pluja, arrossega núvols d'un blanc brut cap al sud i, amb ells, el fum de la fabrica Marie Claire, que flueix sota el cotó del cel com un òvid esgarriat.
En aquests dies malagradosos, als carrers de Vilafranca no hi ha ningú, i tot es torna fantasmagòric i provisional. La gent, a casa, espera. Aquesta actitud és la més característica, la que ha omplit més hores de vida, de tota la gent de la muntanya.